Bloc

Processionària-0
18/02/2019

Processionària

Jo crec, que hi  ha temes que, no importa les vegades que parlem, tampoc ho molt informada que pot estar la gent, perque sempre es important recordar-lo  i sobre tot en aquesta epoca.

La processionària del pi (Thaumatopea pytocampa) és una eruga que viu als nostres boscos, sobretot en pinedes.

A causa del canvi climàtic, ens trobem cada vegada més casos de reaccions anafilàctiques degudes a aquestes erugues en èpoques de l’any, que fins ara era impensables de trobar-les. Fins fa pocs anys, es tractava d’un problema típic de la primavera, mentre que ara mateix, podem trobar-ne a partir del febrer.

El cicle de vida de la eruga

Primera fase (Juliol i Agost): Les larves neixen, tenen poc moviment i pràcticament no es mouen de lloc.

Segona fase (Agost i Setembre): Les larves creixen i comencen a desenvolupar uns pèls urticants que es poden començar a escampar per l’aire. Les larves formen el niu.

Tercera fase (De Setembre a Febrer): Les erugues surten de la bossa per alimentar-se durant les darreres hores del dia.

Quarta fase (Febrer-Març): Amb l’objectiu de trobar un lloc propici on enterrar-se sota terra, les erugues deixen el pi formant una filera característica (d’aquí el nom de Processionària)

Cinquena fase: Un cop enterrades, les erugues formen un capoll i esperen de 1 a 3 anys per emergir en forma de papallona. Aquesta, viu entre 1 i 3 dies, temps suficient per aparellar-se i dipositar de nou els ous a les parts més altes dels pins. Així començarà de nou el cicle.

Perquè són un perill pels gossos?

Durant el Reflex d’Enterrament (quarta fase febrer març), les erugues es mouen sempre juntes i en fila. Aquest fet, crida l’atenció  dels gossos, que s’hi apropen, les toquen.  I com estratègia de defensa, les erugues tenen uns petits pèls urticants que contenen una toxina (Thaumatopeina) responsable de la reacció al·lèrgica en els animals que hi estan en contacte.

Simptomatologia:

Nerviosisme, actes de deglució ràpids, es toca la boca amb les potes, augment de la salivació, inflamació de la llengua i de la mocosa oral fins a ser incapaç de tancar la boca.

Si l’animal ha ingerit l’eruga, tindrà vòmits i al cap d’una hora la llengua pot tornar-se morada.

El diagnòstic primerenc és fonamental per limitar les seqüeles.

Tractament:

Be, el tractament es per part d’un professional veterinari, I s’ha d’acudir sempre al veterinari, pero si que podem fer coses en casa abans d’anar a urgencia. Pero vull deixar molt clar que a urgencies es obligatoria!

Que podem fer?

– Rentar la llengua o la zona afectada amb aigua calenta, ja que la calor desactiva la toxina.(Altres alternatives són el vinagre o el sabó).

– Mai s’ha de fregar la part lesionada, ja que trencaríem els pèls alliberant la toxina.

– Ràpidament trucar al veterinari

 

 

Fins al proper article, Estefania